L’slot permet un ventall de disciplines molt variat, més ampli que el d’altres hobbies de miniatures.
Es poden col·leccionar els cotxes d’un o diversos fabricants, els d’una marca d’automòbils en particular, els participants d’una carrera en concret, els conduïts pels pilots favorits, etc., tal com fan els col·leccionistes de miniatures estàtiques en les seves diverses escales.
Es poden dissenyar els propis circuïts i decorar-los a imatge de les precioses maquetes típiques del modelisme ferroviari.
S’utilitzen els cotxes com a base per realitzar les pròpies versions i/o replicar cotxes reals que els fabricants no ofereixen en els seus catàlegs, tal com és habitual en les maquetes estàtiques.
El cotxes es posen a punt, es milloren i es modifiquen tal com es fa en els cotxes de radiocontrol o amb els avions d’aeromodelisme.
I, sobre tot, els aficionats són els pilots dels seus cotxes i competeixen amb ells. No cal un gran circuït -com en el radiocontrol-, ni un enorme espai obert -com en l’aeromodelisme-, doncs tant es poden fer curses en la immensitat d’un pavelló esportiu com en una petita habitació, gaudint entre amics o competint contra els millors de la seva ciutat, el seu país o continent.
La majoria dels aficionats a l’slot es distingeixen, bé com a col·leccionistes, bé com a pilots; compartir els dos vessants no és habitual. I encara menys destacar en ambdues facetes. Alguns, portats per la seva passió per la competició també organitzen curses i campionats en els seus clubs. I uns quants, els més enciclopèdics -per coneixements, experiència en competició i/o àmplia col·lecció- solen col·laborar escrivint a les revistes especialitzades. Per acabar, un reduït nombre, ben pocs, arriben a dissenyar -o a col·laborar en el disseny- d’un cotxe i, finalment, fabricar-lo.
Josep Maria Masip Balduque va ser un d’aquests pocs “sloters totals”: pilot, col·leccionista, organitzador, articulista, dissenyador i productor en més de vint-i-cinc anys d’afició.
Com en la majoria de “malalts” per l’slot, tot va començar amb un circuït una diada de Reis, encara que, a diferència de l’habitual Scalextric, el Josep Maria va demanar-ne un de la marca Jouef, doncs, ja des de ben petit, considerava que els cotxes Jouef eren els més semblants als reals gràcies a detalls com el seu eix davanter amb direcció.
Els primers Scalextric’s els té el 1982, una vegada acabats els seus estudis d’enginyer superior. Va començar disputant proves de velocitat amb un Alpine 2000 turbo -el seu primer Exin- substituït poc després per un BMW M1. Els seus primers èxits, però, van arribar el 1986, amb un dels seus cotxes favorits, el Ferrari GTO, gran novetat Exin d’aquell any i amb el qual es va proclamar campió d’Espanya en categoria GT a la gran final organitzada per Scalextric a Saragossa.
Des d’aquell moment i amb el club “Slot Sant Cugat” com a trampolí, les curses de ral·li, velocitat i resistència es van succeir amb considerable èxit fins a finals del 2007 -el 19 de gener de 2008 té l’accident que li causaria la mort-, aconseguint la victòria en més d’un centenar de curses, sent les seves vuit victòries en les 24 Hores Internacionals de Brussel·les els èxits dels quals en Josep Maria sempre es va sentir més orgullós.
La seva destresa tècnica li va permetre extreure el màxim d’un material que, fins l’arribada de la marca italiana Slot.it l’any 2002, era molt limitat i de poca qualitat. Els cotxes “Masip” es van fer famosos, -especialment en les curses de resistència- per la seva fiabilitat i el seu excel·lent comportament, claus per aconseguir un dilatat palmarès en els seus anys d’afició .
Va ser l’any 1986 quan el Josep Maria va començar a col·leccionar cotxes d’Scalextric. Al principi es va limitar als models fabricats per Exin, però ràpidament va ampliar els seus objectius cap a la resta de marques europees, aconseguint, peça a peça, una gran col·lecció. I poc abans del seu accident, durant els darrers mesos de 2007, havia iniciat la incorporació de models americans i japonesos per completar la seva personal història en el món de l’slot.
El seu bagatge tècnic va propiciar que col·laborés en l’organització de moltes proves. En algunes, com en els últims Campionats d’Espanya organitzats per Exin a Montmeló, el 1991 i el 1992, va ser l’encarregat de les verificacions de tots els classificats per a les finals. En altres curses, com en les mítiques 24 Hores de Sant Celoni, va participar en el muntatge dels circuïts i en la redacció del reglament tècnic, i és ben coneguda la seva implicació en els primers campionats ResisCat -des de l’any 2001- i ResisBarna -des del 2003- fins el seu accident, el gener del 2008.
Amb els seus coneixements d’enginyeria i la seva experiència en les curses no és d’estranyar que l’any 2005 decidís dissenyar i construir els seus propis models. Pocs van saber en el seu moment que el Josep Maria va ser un dels fundadors de la marca Sloter, i que va ser seu el desenvolupament de dos models clàssics, el Ferrari 312PB i el Lola T280/290, i un cotxet destinat a la competició, el Zytek, que va ser un dels més ràpids en pista.
I, finalment, va col·laborar en les revistes MiniAuto i Mas Slot escrivint diversos articles que va signar amb el pseudònim Miki Sabater, en honor al seu admirat Michael Schumacher.
